Rebutjada per
molts,
trencada per algú
i apreciada per pocs
plora, sola, la gràcil
cogomella
Flor del bosc de
les velles alzines
dels suros pelats
i dels pins esmorteïts
orgullosa amb el
seu barret d’estil britànic
i amb el seu barroc
anell flotant
mica en mica
s’ensopeix i baixa el cap,
plora, trista i
sola, la gràcil cogomella
Què serà del seu
peu altiu?
Qui provarà la
seca carn de dolça farina?
Un destí que ja
està escrit
entre les fulles
caigudes i la pluja eixuta
una altra tardor ja
vindrà
i la cogomella es
tornarà a llevar
