Aigua Xelida
d’amor i de pau,
de vent i silenci
d’insondables
eixams petris que coronen la mara blava
en el perdut amagatall
del sard imperial festejant
amb el bromeig de
les ones sota el gòmbit modest
tot esquivant el fil de la vida en el bell refugi on
solitàries ànimes
cerquen el llum de l’horitzó perdut on
volen les gavines
encisades per la teva lluminosa bellesa
mentre festegen plegades
amb els seus cants eterns
quan s’escolta
entre els pins el xiulet d’un tudó
o l’havanera
tendra d’amor, i la vella cançó
Aigua Xelida
d’amor i de pau,
de vent i silenci
repòs de l’avi
Botas, d’en Mayola i d’en Salellas, “l’Hermós”
cales i niells,
xucladors i gorgues, baumes i
penya-segats
els comals breus,
l’amagatall, el contraban i les coves de lladres
parades i crits, ombres
amagades, velles històries vora el mar
cants mariners i soroll
de taverna, o la sirena que canta
són besades
d’amor en el desig d’uns oberts llavis molls
són ulls enlluernats
que s’acluquen en el teu somni perdut
eterna Aigua Xelida
repòs, bell racó encantat!
que no hauràs
vist, d’amor i de pau,
de vent i silenci, Aigua Xelida !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada