S’escola, batega, bufa el vent
vent de tardor que lleva la canalla
panteixa inclement per places i carrers
foscor del mar blau arrissat pels seus cants
velams ixents que s’inflen d’espant, la pesca, la fam
dones i homes s’amaguen arraulits, un deliri sense por!
S’escolten les veus dels silencis recordats
en els ressons de tantes hores de conversa
de nits d’insomnis i d’ensurts mal encoberts
en els perduts records del que som i volíem i
paraules recuperades de l’enyorada primavera
llums de guiatge pels giravolts del magí pesarós
L’escoltes?
el veus?
El sents?
Tanca els ulls i mira! Ja arriba!
inclement botxí de ferides corrompudes
sobtat llevador d’incerteses escampades
impietós espolsador de cendres espargides
és el vent del nord que panteixa per la plana
és la tramuntana dels justos trencant el silenci
és la veu dels nostres records perduts que retorna
esperó de la mainada a la recerca d’un millor demà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada