Tramuntana de tardor

S’escola, batega, bufa el vent

vent de tardor que lleva la canalla

panteixa inclement per places i carrers

foscor del mar blau arrissat pels seus cants

velams ixents que s’inflen d’espant, la pesca, la fam

dones i homes s’amaguen arraulits, un deliri sense por!

S’escolten les veus dels silencis recordats

en els ressons de tantes hores de conversa

de nits d’insomnis i d’ensurts mal encoberts

en els perduts records del que som i volíem i

paraules recuperades de l’enyorada  primavera

llums de guiatge pels giravolts del magí pesarós

L’escoltes?

el veus?

El sents?    

Tanca els ulls i mira! Ja arriba!

inclement botxí de ferides corrompudes

sobtat llevador d’incerteses escampades

impietós espolsador de cendres espargides

és el vent del nord que panteixa per la plana

és la tramuntana dels justos trencant el silenci

és la veu dels nostres records perduts que retorna

esperó de la mainada a la recerca d’un millor demà

Aigua Xelida

Aigua Xelida d’amor i de pau,

de vent i silenci

d’insondables eixams petris que coronen la mara blava

en el perdut amagatall del sard imperial festejant

amb el bromeig de les ones sota el gòmbit modest

tot esquivant  el fil de la vida en el bell refugi on

solitàries ànimes cerquen el llum de l’horitzó perdut on

volen les gavines encisades per la teva lluminosa bellesa

mentre festegen plegades amb els seus cants eterns

quan s’escolta entre els pins el xiulet d’un tudó

o l’havanera tendra d’amor, i la vella cançó

Aigua Xelida d’amor i de pau,

 de vent i silenci

repòs de l’avi Botas, d’en Mayola i d’en Salellas, “l’Hermós”

cales i niells, xucladors i gorgues, baumes  i penya-segats

els comals breus, l’amagatall, el contraban i les coves de lladres

parades i crits, ombres amagades, velles històries vora el mar

cants mariners i soroll de taverna, o la sirena que canta

són besades d’amor en el desig d’uns oberts llavis molls

són ulls enlluernats que s’acluquen en el teu somni perdut

eterna Aigua Xelida repòs, bell racó encantat!

que no hauràs vist, d’amor i de pau,

de vent i silenci, Aigua Xelida !

Tramuntana

Avui bufa el vent, i quin vent!

Vent tramuntanat que sospira per la plana

travessa xiulant del Montgrí el castell

plàcids aiguamolls s’arrissen al seu pas

seguit el ball de festa major dels arrossars verds   

quan s’enfila per les boques del Quermany pedregós

retorna el deliri del vell l’Empordanet més eixut

Com xiprers tombats per la vida que passa

el capvespre melangiós d’un jorn de tardor

en la remor llunyana dels somnis perduts

i s’escolten les silencioses veus de l’enyor

com paraules d’amor i de lluites perdudes

en els retrobats giravolts del pou de la memòria

On sou, arbres caiguts?

somnis i records que el magí ennuega

On sou, aspres pedres per la història tombades?

no ho dubteu,  tornaran a eixir les llavors enclotades

el silenci s’oblidarà en els crits de l’esperança, no ho dubteu!