La lluna dorm dalt del cel,
la nit ens envolta i emmandreix,
estirats a la platja volem fer
l’amor
entre les fosques barques dels
pescadors,
estem
sols,
mirem les pampallugues de la nit,
i els estels com s’apaguen i
s’encenen.
El so de les onades ens envolta,
i dins la mar una barca de pesca ens
acompanya amb el seu llum.
T’agafo la ma, em dius:
- “te
estimo”
et beso el front lluminós i tendre,
et quedes en silenci i fas un
sospir.
La nit d’estiu, indolent, ens
somriu!
Els nostres cossos s’apropen i es
toquen,
els sentits prenen forma real,
apagats desitjos surten en flor,
la nit, silenciosa, ens guaita i
anima,
la mar, tremolosa, ens fa companya,
la sorra humida ens fa de llit.
Ben junts, al cap d’una estona,
amb sorra a la boca i el sexe
despert,
trencant el silenci, et gires i em
dius a
la orella:
-“no marxem d’aquí, que el temps es deturi
que s’aturen les hores i el
instant es faci infinit,
i les nostre vides quedin
plegades, fins que
s’acabin els dies del nostre camí”
La nit d’estiu, indolent, ens
somriu!
L’horitzó, mica en mica, s’il·lumina,
el sol ja estira els seus raigs, i
tot passant, un núvol amaga la
lluna, i
la nit, la nostra nit a la platja
s’acaba,
la vida –o no- ens torna a cridar,
la felicitat, per unes hores
encetada,
el dia l’apaga i ens fa despertar.
Però, ara, la llum ens separa, i
la trampa, la gelosia, l’enveja
–potser-
ens fan de guardians, ni un petó
amb el cel clar,caldrà esperar la
nit a la platja
per poder-nos besar.
Així el sol ja s’amaga, el dos,
corre’ns sortim al carrer:
-“hola,
amor, com estàs?”
un peto a la boca i anem a la platja
a tornar-nos a estimar.
La nit d’estiu, indolent, ens
somriu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada