Sense voler-ho es pongué el llarg jorn de la
nostra primera antiguitat
un arrauxat gregal apagà l’ara esmorteïda càlida
flama de l’orient, però
com el caliu que roman quiet i callat, amagat
enmig de les brases
sota les silencioses cendres del passat,
ressorgiria una nova foguera
estelles de foc de la necessitat i la vida i de
l’esperança sense caritat
i del luxe i del lucre enyorat, perquè l’esperit
esdevé pràctic, també
i als pobres remeté missatges i anhels cap a la
flama de la llibertat
i als amos de les pors i dels silencis portaria el
desig, l’aventura i el risc
la nova promesa de l’argent rossegà les seves
minses entranyes
inici d’uns nous temps que foren per sempre
diferents.
Darrera quedaren
somnis d’infants, veus buides i els vents que les fan
curses inacabables com inabastables són els estels
de les nits dels temps
apagades espurnes que feren de la llibertat i la
igualtat només buides paraules
capcioses promeses fetes pels reis i els acòlits
infames que els cobegen
Quin esperit podria sortir de l’odi, l’enveja i
l’argent?
un proïsme interessat només en la pau pròpia i el silenci aliè
quin irrompible fil conductor cap l’indestructible
i veritable amor
on són les veritats amagades i les mentides
disfressades per la por
quins són uns nous temps de crits perduts i de
morts aixafades
de caigudes repetides en el brogit de la nit dels nostres somnis
inacabables com els esclats que romp els timpans
... finalment?
Perquè s’esvaïa la por i de la llarga agonia
d’aquells silencis sorgí
una remor abraonada i incontestable davant del bell somni del cor
d’una llibertat desconeguda que despertà
l’esperit, potser humà
com enyor i inici d’uns nous temps plens d’ardides
i altes flames
també d’un
desig cobejat per la cobdícia i l’egoisme insolent
com a realitat d’un cruel miratge edificat sobre
la fam i la lluita
adob i llavor de collites farcides de tombes i de
creus pietoses
de mirades solcades per la sang i la suor del
treball sempre aliè
ple de paraules i de veus i d’il·lusions perdudes
al llarg del viatge
per un nou camí farcit d’enganys i destins ben
diferents
només pot dur fins a nou i vell somni, el de la
humana igualtat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada