El matí
La veu del vent rebufa per tots els racons de la llar,
el meu cor, esvalotat,
batega, ... escolta i batega,
la remor s’acosta, a poc a poc,
amb timidesa, i el sol ja és ixent.
Tot d’una, sobtadament, la finestra es desferma,
batega, batega cor, batega intensament,
la veu del vent rebufa per tots els racons del meu cor,
el mar, la muntanya, l’aire, m’escolten i m’emplenen.
Com el bell Teseo cercant i fugint, acalorat
cerco l’Ariadna en el laberint dels meus sentiments
cerco, descoratjadament, el meu amor,
un desig, un pensament, un nou dia per a tu.
El migdia
Resseguint les penya-segats de l’amor
em perdo en el mar dels teus ulls,
i frueixo la teva presència en silenci
tot enyorant el teu cos, humit,
al
meu costat.
Et conec des de la nit de la meva albada
quan el rellotge de la vida inicià un nou compàs
i la tendresa de la teva mirada
em deixà moll i perdut, com un infant.
Ets un somni, una esperança,
una plenitud que m’envolta i acarona,
i un esglai de llum m’enlluerna,
m’incita a seguir el teu pas.
Et beso, t’acaricio, t’estimo,
palpo el fruit dels teus llavis sensuals,
i el teu aroma de dona m’envolta,
em penetra fins emplenar-me la pell.
El dia es lleva mandrós i pràctic,
però és hora de tornar a començar
i que seguim el bell camí dels nostres cors,
que les ombres es fonguin i creixin demà.
Ets un somni, una esperança,
el meu migdia més esperat,
i l’expressió concreta de l’amor en ple,
frondós, lluent, pur i desitjat.
La nit
Estimada, deixem que et digui el que vull dir,
deixem que pensi el que penso,
deixem agafar el vol dels pensaments
per recordar,
i per recordar-te.
Tanco els ulls i somio, i somio amb tu,
estiro el braç, no hi ets, però et sento,
el teu record és tan fort, la teva empremta és tan neta!
que tanco els ulls i somio,
i somio amb tu.
A poc a poc, i un somriure m’il·lumina la cara,
quin neguit, soc viu, soc viu i feliç!
un somni, i et recordo i t’estimo,
sempre soc viu per tu,
i visc per estimar-te.
Estic sol, però t’estimo,
els meus sentiments prenen volada,
ja no estic sol, ara estàs tu, amor meu,
viu i estic amb tu,
i et recordo, et somio i t’estimo.
Deixem agafar el vol dels pensaments,
per recordar, per recordar-te,
deixem que preguin el vol els sentiments
per recordar, per somiar,
i
per estimar-te.
