dimarts, 23 de febrer del 2016

Tramuntana de tardor


S’escola, batega, bufa el vent
vent de tardor que lleva la canalla
panteixa inclement per places i carrers
foscor del mar blau arrissat pels seus cants
velams ixents que s’inflen d’espant, la pesca, la fam
dones i homes s’amaguen arraulits, un deliri sense por!

S’escolten les veus dels silencis recordats
en els ressons de tantes hores de conversa
de nits d’insomnis i d’ensurts mal encoberts
en els perduts records del que som i volíem i
paraules recuperades de l’enyorada  primavera
llums de guiatge pels giravolts del magí pesarós

L’escoltes?
el veus?
El sents?    

Tanca els ulls i mira! Ja arriba!
inclement botxí de ferides corrompudes
sobtat llevador d’incerteses escampades
impietós espolsador de cendres espargides
és el vent del nord que panteixa per la plana
és la tramuntana dels justos trencant el silenci
és la veu dels nostres records perduts que retorna
esperó de la mainada a la recerca d’un millor demà


Aigua Xelida



Aigua Xelida d’amor i de pau,
de vent i silenci
d’insondables eixams petris que coronen la mara blava
en el perdut amagatall del sard imperial festejant
amb el bromeig de les ones sota el gòmbit modest
tot esquivant  el fil de la vida en el bell refugi on
solitàries ànimes cerquen el llum de l’horitzó perdut on
volen les gavines encisades per la teva lluminosa bellesa
mentre festegen plegades amb els seus cants eterns
quan s’escolta entre els pins el xiulet d’un tudó
o l’havanera tendra d’amor, i la vella cançó

Aigua Xelida d’amor i de pau,
 de vent i silenci
repòs de l’avi Botas, d’en Mayola i d’en Salellas, “l’Hermós”
cales i niells, xucladors i gorgues, baumes  i penya-segats
els comals breus, l’amagatall, el contraban i les coves de lladres
parades i crits, ombres amagades, velles històries vora el mar
cants mariners i soroll de taverna, o la sirena que canta
són besades d’amor en el desig d’uns oberts llavis molls
són ulls enlluernats que s’acluquen en el teu somni perdut
eterna Aigua Xelida repòs, bell racó encantat!
que no hauràs vist, d’amor i de pau,
de vent i silenci, Aigua Xelida !


Tramuntana



Avui bufa el vent, i quin vent!
Vent tramuntanat que sospira per la plana
travessa xiulant del Montgrí el castell
plàcids aiguamolls s’arrissen al seu pas
seguit el ball de festa major dels arrossars verds   
quan s’enfila per les boques del Quermany pedregós
retorna el deliri del vell l’Empordanet més eixut

Com xiprers tombats per la vida que passa
el capvespre melangiós d’un jorn de tardor
en la remor llunyana dels somnis perduts
i s’escolten les silencioses veus de l’enyor
com paraules d’amor i de lluites perdudes
en els retrobats giravolts del pou de la memòria

On sou, arbres caiguts?
somnis i records que el magí ennuega
On sou, aspres pedres per la història tombades?
no ho dubteu,  tornaran a eixir les llavors enclotades
el silenci s’oblidarà en els crits de l’esperança, no ho dubteu!