Avui bufa el
vent, i quin vent!
Vent tramuntanat
que sospira per la plana
travessa xiulant del
Montgrí el castell
plàcids
aiguamolls s’arrissen al seu pas
seguit el ball de
festa major dels arrossars verds
quan s’enfila per
les boques del Quermany pedregós
retorna el deliri
del vell l’Empordanet més eixut
Com xiprers
tombats per la vida que passa
el capvespre melangiós
d’un jorn de tardor
en la remor llunyana
dels somnis perduts
i s’escolten les
silencioses veus de l’enyor
com paraules
d’amor i de lluites perdudes
en els retrobats
giravolts del pou de la memòria
On sou, arbres
caiguts?
somnis i records
que el magí ennuega
On sou, aspres
pedres per la història tombades?
no ho dubteu, tornaran a eixir les llavors enclotades
el silenci s’oblidarà
en els crits de l’esperança, no ho dubteu!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada