Ho reconec, estic pres
pres pels meus records
que em lliguen a la terra
pres pels meus sentiments
que busquen el teu
amor
pres per les meves paraules
que en el temps em
retornen
pres per la meva pròpia condició
de senzill home
lliure.
Ho reconec, estic pres
m’envolten i em criden unes veus
incomprensibles
per a la llum de la paraula
em prenen i engarjolen en la presó
de la meva
inevitable llibertat
em lliguen i relliguen per la seva pròpia por
a perdre´s en un espai inabastable
m’amenacen amb uns càstigs impossibles
en els pròdigs
jorns que ens esperen.
I ara, tanco els ulls i fujo cap a casa,
amb tu, amb els meus:
amb la dona estimada
amb els fills desitjats
amb els amics d’infantesa
i amb la família, ai! la família
sempre present, vagis on vagis,
en la misteriosa sínia de la vida.
Ho reconec, estic pres
pres pels meus records
reclòs en la meva presó
feta de fils d’amor i barrots de pensaments
forjats entre tots per gaudir de la llibertat
inexcusable i immòbil i quiet, sense por
perquè estic en totes i cadascuna de vosaltres
amb tota la gent que em vol i m’estima
amb tothom que m’ajuda a sortir de mi mateix
en la meva pròpia presó feta d’amor i silenci.
(dedicat a l’Oriol Junqueras, i als altres presos polítics catalans)
24-12-2017
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada