dimecres, 10 de febrer del 2021

Uns altres silencis (el món medieval i el Deu omnipotent)

 


 

Inacabable és el vent del nord i el so de la mar que ens emplena l’esperit

inacabables onades del destí que llisquen per damunt de la sorra i

dels còdols arrodonits que rodolen per un temps que passa,  sempre

que a voltes perdem, potser perquè la ciutat universal ja s’ha mort

i s’havia  mort també l’amor d’aquella primera unió reconfortant

i d’aquest trencament només podien sorgir la por i la servitud

en unes aspres arrels no volgudes, i odiades per obligades també

potser ni por no sorgí, tanmateix ni compassió provocà

tristor i consol i resignació en uns altres temps de silencis

marxaren la vida i les paraules pels camins inexplorats de l’oblit.

 

Es morí l’esperit grec, i el caràcter romà, el bo i el no tan bo, potser

se’n anà el temps de la paraula i la festa, de l’amor i la bacanal

sota les blanques faldilles del sexe quedarien només els fills i la carn

ni alegria ni joia apassionades, ni festa ni luxúria tampoc

només deure i tribut, arrelament i obligació, caigué la mirada

i sense esma per l’amor es fongué la ciutat, s’apagà l’esperit

marxaren plegats en un globus eteri en la foscor de la nit, i esclatà!

en silenci, perquè ja no hi havien paraules, ni plenes ni buides

no quedava res d’aquella antiga promesa de la política, de la ciutat!

que podia la paraula d’un grec davant la paraula d’un  deu omnipotent?

davant de la nova promesa d’una eternitat compartida, plena i feliç.

 

I restaren les lletres tancades amb pany i forrellat sinuós

als calaixos dels cenacles de la fe, no calien nous sabers

no calien més planys, ni cap més llum ni vigia amatent

la terra era plena d’un amor celestial, al mig del mar dels silencis

tancats a les gropes del galop dels bàrbars cavalls en un món acabat

que es fongué sense comiat al darrer capvespre d’uns deus oblidats

mentre de la santa terra sorgir un sol deu volcà, un sol deu gloriós

adéu Júpiter, adéu Neptú, adéu als olímpics i als vells deus pagans

l’imperi de la ciutat caigué enmig de la tempesta mentre la fe

d’un racó sant de la terra esdevingué universal i particular.

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada