quan la felicitat, a voltes, ve,
tu sempre hi ets
un llamp a l’horitzó que tot ho emplena i enlluerna
un veure-ho tot, un tremolor de les arrels de la terra
i la teva imatge impresa en el blau retaule de la mar i
el cel
i el meu caminar indolent i cec, ple de trons que
m’acompanyen
quan la felicitat, a voltes, ve,
tu sempre hi ets
una sortida de sol, tot sol, a la Morisca
un reclinar mandrós quan els bufecs de les hores ja
s’escolten
i la remor de les onades rellisquen pel tendre perfil de
la teva costa
i el meu passeig resseguint el corriol relliscós que
baixa cap el Vedell
quan la felicitat, a voltes, ve,
tu
sempre hi ets
un capvespre d’hivern, tot sol, a dalt a Sant Sebastià
un estel de llums que tentinegen conformant un exercit
inacabable
i un mirar melangiós abastant la immensitat de les teves curtes
estones
i la inclement veu
dels silencis que coronen els meus pensaments de tardor
quan la felicitat, a voltes, ve,
tu
sempre hi ets
un voler sentir la teva veu de florit coratge selvàtic
un voler estar amb els teus ulls aquàtics i plens foc de
mitja nit
i amb el rebuf del teu estel, de cometa de dona
i tu, sempre hi ets, et veig arreu, al meu costat, tot
sol amb tu
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada