Després de la llarga nit de la tardor
un lleuger sol d’hivern treu el cap per la finestra
el coratge i l’amor es donen la ma, es preparen
el nou dia és curt, però forta és la lluita, i el demà ..
Ens vestim pausadament, l’horitzó tot just apunta
l’esperit inflamat, l’audàcia ens inspira un bell record
nosaltres, junts, tots dos, esperem en la distància
una pau atrevida, enyorada, que ens inunda el cor
d’amor.
Les hores van passant, lentes, assossegades, a fora
la cridòria cada vegada és més forta,
res més serà com abans
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada