La veu del vent rebufa per tots els racons de la llar,
el meu cor, esvalotat,
batega, ... escolta i batega,
la remor s’acosta, a poc a poc,
amb timidesa, i el sol ja és ixent.
Tot d’una, sobtadament, la finestra es desferma,
batega, batega cor, batega intensament,
la veu del vent rebufa per tots els racons del meu cor,
el mar, la muntanya, l’aire, m’escolten i m’emplenen.
Com el bell Teseo cercant i fugint, acalorat
cerco l’Ariadna en el laberint dels meus sentiments
cerco, descoratjadament, el meu amor,
un desig, un pensament, un nou dia per a tu, amor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada