dijous, 24 de desembre del 2015

Jadilah!

                              
Els ulls oberts i la cara al vent
la mirada tendra i el cor valent
dels dies feliços i de les nits tendres
pels records estimats i els dolços somnis                                       
les esperances recuperades i els camins nous
el treball ben fet i la gran pedra que ja es mou

Cercant el llum de la esperança i la felicitat ajornades
perquè ara les reiniciarem en un nou any que ja s’albira
sota un llampec infinit esborrant el temps de les cendres
en la pau de la llibertat i de la justícia comunes
corona de mans brollant del pou de l’amistat
trena de solidaritat, d’igualtat i d’amor
                                                                                 
Us desitgem
per a totes i per a tots
per a vosaltres i per a nosaltres
per als perduts i per a les retrobats
pels emigrants i els nàufrags de la fam
per a les ànimes covardes i els esperits gallards
per a les dones i per als homes
infants tots de la vida
jadilah!



dissabte, 21 de novembre del 2015

La cogomella



Rebutjada per molts,
trencada per algú
i apreciada per pocs
plora, sola, la gràcil cogomella

Flor del bosc de les velles alzines
dels suros pelats i dels pins esmorteïts
orgullosa amb el seu barret d’estil britànic
i amb el seu barroc anell flotant
mica en mica
s’ensopeix i baixa el cap,
plora, trista i sola, la gràcil cogomella

Què serà del seu peu altiu?
Qui provarà la seca carn de dolça farina?
Un destí que ja està escrit
entre les fulles caigudes i la pluja eixuta
una altra tardor ja vindrà
i la cogomella es tornarà a llevar




dissabte, 2 de maig del 2015

Estimada Nuri

Tenim la cara trista i el cor colpit
sota una mirada perduda i enyorada
en llàgrimes de somnis  i de records
que ens rellisquen lentament galtes avall
en senyals inequívocs d’una humana presència
en la salabror de vida que ens acompanya
com dibuixades petjades  del moments passats
que ens agermanen  i ens fan millors, amb tu

Tenim la cara molla i el cor eixut
i ets aquí, a cada llàgrima, a cada gota d’aigua
com lleu plugim del cel i de la terra suada
en l’inabastable mar que ens conforma i envolta
seguint l‘inexplicable giravolt del riu de la vida
que ens junta i ens separa i ens torna a trobar
com un triomf del destí per damunt del tot
en la nostra única i casual existència, amb tu

Tenim la cara roja  i el cor ardit
immersos  en el brogit de la lluita diària
buscant el coratge en  la força dels records
en l’estela d’un esperit generós i tendre 
en la permanent recerca de l‘amor i de
la pau i la justícia que ens transforma
seguint l’impuls durador del teu camí
que és també el teu present, amb tu

Estimada Nuri

07-04-2014



dimarts, 17 de març del 2015

Els colors de la vida


A la darrera illa del món, en Silvio Rodríguez canta:
“només l’amor il·lumina el que perdura,
només l’amor converteix el miracle en fang ...”
que neix i reneix en el silenci de les paraules i
en la música d’un hivern que en començà ja s’acaba,
com el inacabable paisatge dels colors de la vida,
en el blau metàl·lic d’un cel de tramuntana
en el verd maragda d’un arbre de maig
en el roig robí d’una posta de sol
en el mar turquesa de la cala Pedrosa
en el groc tardorenc d’un faig d’en Jordà
o en el blanc de la neu dormint al Puigsacalm
suau llum matinera de la Venus Afrodita com
sol ixent del amor desvetllant-se de nou sota els

estels del firmament que ens emmarquen la vida

Ones



Els còdols tentinegen tot ballant un vals inacabable,
mentre les ones de la mar flirtegen amb els Deus,
una, dues, .... i potser es riuen de nosaltres!

El vent, afora, tramuntanat, bufega
mentre el cel s’encén a l’horitzó i jo,
amb tu, espero, estimo, desitjo, ...

Una, dues, .. les ones com el vent m’acaronen
el meu rostre lluent, i canten i em mullen, i jo
espero, estimo, desitjo, ... nosaltres!

El mar, el cel, el vent, .. plegats en el temps,
un temps nostre, retrobat, per a tu, per a mi, ...


El Matí



La veu del vent rebufa per tots els racons de la llar,
el meu cor, esvalotat,  batega, ... escolta i batega,
la remor s’acosta, a poc a poc,
amb timidesa, i el sol ja és ixent.

Tot d’una, sobtadament, la finestra es desferma,
batega, batega cor, batega intensament,
la veu del vent rebufa per tots els racons del meu cor,
el mar, la muntanya, l’aire,  m’escolten i m’emplenen.

Com el bell Teseo cercant i fugint, acalorat
cerco l’Ariadna en el laberint dels meus sentiments
cerco, descoratjadament, el meu amor,
un desig, un pensament, un nou dia per a tu, amor.


Tots dos



Després de la llarga nit de la tardor
un lleuger sol d’hivern treu el cap per la finestra
el coratge i l’amor es donen la ma, es preparen
el nou dia és curt, però forta és la lluita, i el demà ..

Ens vestim pausadament, l’horitzó tot just apunta
l’esperit inflamat, l’audàcia  ens inspira un bell record
nosaltres, junts, tots dos, esperem en la distància
una pau atrevida, enyorada, que ens inunda el cor d’amor. 

Les hores van passant, lentes, assossegades, a fora
la cridòria cada vegada és més forta, 

res més serà com abans