dissabte, 2 de maig del 2015

Estimada Nuri

Tenim la cara trista i el cor colpit
sota una mirada perduda i enyorada
en llàgrimes de somnis  i de records
que ens rellisquen lentament galtes avall
en senyals inequívocs d’una humana presència
en la salabror de vida que ens acompanya
com dibuixades petjades  del moments passats
que ens agermanen  i ens fan millors, amb tu

Tenim la cara molla i el cor eixut
i ets aquí, a cada llàgrima, a cada gota d’aigua
com lleu plugim del cel i de la terra suada
en l’inabastable mar que ens conforma i envolta
seguint l‘inexplicable giravolt del riu de la vida
que ens junta i ens separa i ens torna a trobar
com un triomf del destí per damunt del tot
en la nostra única i casual existència, amb tu

Tenim la cara roja  i el cor ardit
immersos  en el brogit de la lluita diària
buscant el coratge en  la força dels records
en l’estela d’un esperit generós i tendre 
en la permanent recerca de l‘amor i de
la pau i la justícia que ens transforma
seguint l’impuls durador del teu camí
que és també el teu present, amb tu

Estimada Nuri

07-04-2014



Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 17 de març del 2015

Els colors de la vida


A la darrera illa del món, en Silvio Rodríguez canta:
“només l’amor il·lumina el que perdura,
només l’amor converteix el miracle en fang ...”
que neix i reneix en el silenci de les paraules i
en la música d’un hivern que en començà ja s’acaba,
com el inacabable paisatge dels colors de la vida,
en el blau metàl·lic d’un cel de tramuntana
en el verd maragda d’un arbre de maig
en el roig robí d’una posta de sol
en el mar turquesa de la cala Pedrosa
en el groc tardorenc d’un faig d’en Jordà
o en el blanc de la neu dormint al Puigsacalm
suau llum matinera de la Venus Afrodita com
sol ixent del amor desvetllant-se de nou sota els

estels del firmament que ens emmarquen la vida
Publicat per a Cap comentari:

Ones



Els còdols tentinegen tot ballant un vals inacabable,
mentre les ones de la mar flirtegen amb els Deus,
una, dues, .... i potser es riuen de nosaltres!

El vent, afora, tramuntanat, bufega
mentre el cel s’encén a l’horitzó i jo,
amb tu, espero, estimo, desitjo, ...

Una, dues, .. les ones com el vent m’acaronen
el meu rostre lluent, i canten i em mullen, i jo
espero, estimo, desitjo, ... nosaltres!

El mar, el cel, el vent, .. plegats en el temps,
un temps nostre, retrobat, per a tu, per a mi, ...


Publicat per a Cap comentari:

El Matí



La veu del vent rebufa per tots els racons de la llar,
el meu cor, esvalotat,  batega, ... escolta i batega,
la remor s’acosta, a poc a poc,
amb timidesa, i el sol ja és ixent.

Tot d’una, sobtadament, la finestra es desferma,
batega, batega cor, batega intensament,
la veu del vent rebufa per tots els racons del meu cor,
el mar, la muntanya, l’aire,  m’escolten i m’emplenen.

Com el bell Teseo cercant i fugint, acalorat
cerco l’Ariadna en el laberint dels meus sentiments
cerco, descoratjadament, el meu amor,
un desig, un pensament, un nou dia per a tu, amor.


Publicat per a Cap comentari:

Tots dos



Després de la llarga nit de la tardor
un lleuger sol d’hivern treu el cap per la finestra
el coratge i l’amor es donen la ma, es preparen
el nou dia és curt, però forta és la lluita, i el demà ..

Ens vestim pausadament, l’horitzó tot just apunta
l’esperit inflamat, l’audàcia  ens inspira un bell record
nosaltres, junts, tots dos, esperem en la distància
una pau atrevida, enyorada, que ens inunda el cor d’amor. 

Les hores van passant, lentes, assossegades, a fora
la cridòria cada vegada és més forta, 

res més serà com abans   
Publicat per a Cap comentari:

Només es perd el que no s’ha gaudit


Sortim lentament del temps dels silencis de les paraules
i dels fets diaris perduts en el llarg camí del nostre viatge
mentre cerquem amb anhel recuperat les dreceres
dels moments escadussers que ens envolten
esclaus dels temps que som i del records que floreixen
com primaverals poncelles dels esqueixos de la vida

Sortim enlluernats pels amors retrobats dels amics més propers
mentre maldem perquè siguin reclams repetits una i mil vegades
i per esquivar  el lent trànsit cap a uns nous vells silencis
mentre naveguem pels mars cerquem uns horitzons llunyans
nous rumbs comuns que ens uneixen tot refent uns senyals
invisibles que  bordegen  la nau de la nostra existència

Sortim lentament enlluernats perquè  tots som un i el mateix
tots som ahir i som demà, un ara inabastable i (per això mateix)
un amor inesgotable que ens relliga per sempre i d’on
rebrollen noves paraules des dels temps dels retrobats silencis

I tots som un, inesgotables, invencibles actors d’un món que és nostre
reconstruït, que el gaudim i el patim a estones
perquè el compartim plegats
units com estem per la distància que ens separa
pel buit d’un espai  inexistent que no hi és
perquè no volem que hi sigui
lligats com estem per un fil invisible (i irrompible) que
fa de nosaltres espurnes de vida úniques
perquè som singulars i plurals alhora
que es transformen en el record i en el futur del passat present
que per ser-ho és més nostre que mai
perquè només es perd el que no s’ha gaudit
com el goig i la alegria del vigia de la nau comuna que
albira la fi del somni  d’Ulisses i retroba el viatge de la vida 
Publicat per a Cap comentari:

I penso amb tu



M’agraden el teus llavis vestits de poncelles
la teva boca, suau, amb gust de mel
l’escenari del teu besar que m’emplena de goig
i el teu sabor de sucre i anhel,
i penso amb tu


i ressegueixo els camins de la teva geografia
i em perdo dintre teu amb un ànim subtil
i sento una forta llepolia per la teva rialla
i busco el teu esguard que m’inspira el cel
                                              

M’agrada el teu cos fi i flexible
la teva pell, tendra, que em convida al plaer
el batec del teu respirar que em recorda l’alosa
i la teva olor de poma d’hivern,
                                                i penso amb tu
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)