Les meves mans volen tocar la teva
pell turgent,
la llum que em dónes em desvetlla
dia i nit,
la teva veu em serveix de guia pels
viaranys.
Vull perdre’m amb tu cap a la mar
llunyana,
estimar-te sense fi, trobar-nos ben
junts,
tu ets ...... Venus, jo ......
Apol·lo, els dos som un Deu.
L’amor que jo sento no mancarà mai,
vull tenir el teu hàlit tothora, al
meu costat,
fer l’amor amb joia, de manera
apassionada, sense descans,
fosos trobarem el plaer desconegut,
inabastable,
reservat només als qui aspiren de
fer el cel
a la terra, arribar a fer un sol
cos.
Oh, quina passió!
Quanta
feblesa dintre meu!
Quan
tornaràs dóna, per poder-te estimar?
En nit d’insomnis imagino que ets
dins el meu llit,
allargo el braç per cercar-te, trobo
el buit del teu cos,
els meus llavis desitgen besar-te
arreu,
recorre’t de cap a peus per
assaborir-te millor,
circumdar-te, per sempre, amb els
meus braços potents,
entrar-me d’un cop .tot jo, dintre
teu,
arribar a fer un sol cos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada