Aquest cant em surt del cor,
vull cantar-li a l’amor.
És un cant al infinit
que vol tenir un bell sentit.
És la veu del meu desig
que jo dedico als meus amics.
Estimar és capacitat
que
mai del tot no s’ha guanyat.
Estimar és prendre posició
l’amor
n’és una bona raó.
Estimar se’n ha d’aprendre
com si fos una lliçó.
Estimem a les dones i als germans,
als
amics i als companys.
Estimem-nos a nosaltres
per
poder fer-ho amb els altres.
L’amor és entrega, donació,
és
gaudir al gaudir jo.
L’amor no és sols un sentiment,
també
surt del pensament.
L’amor no és comprensió,
més
aviat és acceptació.
Aquest cant em surt del cor,
vull cantar-li a l’amor.
És un cant al infinit
que vol tenir un bell sentit.
És la veu del meu desig
que jo dedico als meus amics.
I vull sempre anar cantant
i l’amor anar escampant.
I si això no os sembla bé,
canteu vosaltres pel carrer,
i si amb mi no esteu d’acord
comenceu ara a buscar
per poder així trobar
aquest amor que surt del cor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada