El gris és el color més angoixant,
gris està el cel en tarda de tempesta,
grisa està la terra abrasada pel
foc,
grisa està la mar en nit de
tempesta,
grisos són els homes que ens vigilen
a tots.
El gris és color de l’home,
força repressiva, sense compassió,
força repulsiva, sense educació,
ho són per que no hi veuen, no saben
pensar,
si un dia desperten, sabran per qui
han de lluitar.
El gris és el color del cel,
grisa és l’esperança que ens
il·lumina,
la llibertat que ens volen donar,
com si fos una lletra a noranta
dies,
per després poder-la retornar.
El gris és el color de la mar,
el color d’aquesta terra nuvolada,
però, cal preparar-se i aixecar els
ulls
per poder veure els colors que
ens ha de dur la nova albada.
El gris és color de la vida,
grises són les nostres vides
sense tenir noves ànsies,
grisos són els nostres ulls
que han perdut fins l’alegria.
Ells han fet del gris un maleït
anhel,
el gris podria ésser púrpura,
el gris podria ésser cel,
el gris podria ésser plata,
el gris sols és gel.
El gris és l’home més angoixant,
gris està el cel,
gris està el mar i la terra,
gris és la nostra vida,
el gris és el color més angoixant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada