Al néixer se’m va acudir, on serà la
veritat?
així vaig anar creixent i el dubte
es mantenia,
en arribar a l’estudi vaig pensar, vaig
meditar, però res clar no en tenia.
Avui no vull dogmatitzar, no vull
emfatitzar,
però crec que he trobat el que
volia,
i ara dic:
no
ni han de veritats,
les veritats són personals,
cadascú
es fa la seva.
No cal pensar-hi més:
cadascú
és com és, cadascú pensa com vol,
i l’únic que ens resta doncs
és
acceptar com és tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada