Prou

Prou, deixem d’ésser diferents

ja de tots els altres.

-      “són paraules només” –

Prou, no fem ara que s’escapin

les llums dels nous pensaments.

-      “així han estat els fets” –

Tot d’un cop les frases

comencin a servir el poble

i puguin així ajudar-nos.

Malgrat tot, d’una vegada

ens deixin, per

no deixar-nos.

Oblidem la vella història

tal i com ens l’explicaren,

no pensem en les llegendes

que aquí sempre hi foren.

Que no som pas diferents,

nosaltres som com tothom!

El que passa és que així

molts treuen el seu profit.

Que els frases siguin menudes,

siguin altes o gruixudes,

que les frases siguin netes,

siguin joves o madures,

que les frases s’han de fer

per a tota la gent del carrer.

-      “prou, s’ha acabat” –