Jo soc un caminant que cerca el seu
destí,
em diuen l’emigrant, el rodamón, el
peregrí,
soc només un caminant que no coneix
el seu camí.
La muntanya que trepitjo, baixa
en lloc de pujar,
i em sembla que en poc temps,
em durà cap a la meva llar.
El senderi de la vida prou dura fou
amb mi.
l’esperança de la pau que torna a viure
il·lumina els meus ulls i penso que
la vida, té només un fi: viure, és
així!
Crec ara que he trobat el bon camí,
que tot d’un cop m’ha d’acompanyar
al mateix lloc d’en vaig sortir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada