La darrera llàgrima

Aquest riu és un mar,

         - què és el riu?

un mar, sí

         un mar de llàgrimes.

Llàgrimes del cel, de la muntanya,

llàgrimes de la terra, dels homes,

aquest riu és un mar de llàgrimes.

Una llàgrima neix es meus ulls,

una llàgrima s’escapa, però

veritablement és del cor

d’on surt eixa llàgrima.

Llàgrima neta,

         llàgrima pura,

                   llàgrima salada

                            que la meva llengua tasta

aquest riu és un mar de llàgrimes.

És la darrera llàgrima,

els meus ulls són ben secs,

les llàgrimes renten, però

se’n van i no tornen,

les llàgrimes són i no hi són.

Abans de començar la diada

         hem de rentar-nos bé la cara,

abans de començar la diada

         hem d’aixecar la vista al sol,

                   hem de respirar fort,

tot d’un cop dit,

cal partir de nou!

Sols així aconseguirem la vida veritable,

la vida perduda dins dels núvols tenebrosos

que han fet el riu, que han fet el mar,

que han fet del riu un mar de llàgrimes.