Jo

Jo no soc pas un poeta, ni molt menys un escriptor,

sols vull anar explicant tot allò que veig arreu.

Sempre he viscut com d’altres han volgut,

content, reia en la meva ignorància,

ara ja és l’hora de trencar els lligaments,

desperto a la realitat i la tristesa em pren venjança.

I veig que en aquesta terra l’arrauliment no ha reïxi’t,

hi ha molta gent que tornar a buscar dins seu,

per fer la seva tasca, que van deixar a mig fer,

seguint la seva raó, vencerem a la de la força.

I no estava mal pensat, la idea no era dolenta, però,

ningú pot xafar per sempre a tot un poble,

a la vida que surt de rel, igual que el sol neix al cel,

per més llarga que vulguin fer la nit del nostre desvetllament.

Jo no sóc pas un poeta, ni molt menys un escriptor,

sols vull anar explicant tot allò que veig arreu,

però com si no he de dir-vos el que dintre meu madura,

per poder arribar a florir malgrat qualsevol mesura.