Epigrama per en Kafka

Autocràcies abjectes

bulímiques burocràcies

cosoneria concupiscent

diatribes depauperades

emfitèutiques entelèquies

fal·làcies farfalloses

gregaris gamarussos

intel·leccions intrínseques

jansenismes jurídics

libels legalitzats

militarismes menyspreables

nuncis nihilistes

oligarquies ortodoxes

pragmàtiques peroracions

quimèrics quixots

racionalismes refilats

sicaris subrepticis

tautologies tedioses

ubiqüisme utòpic

vesànies volitives

xenofòbies, xarxes, ximples.

Oh Kafka, quanta visió!

ja fa anys que ens vas deixar,

i encara que tard, jo

glossant et vull recordar.

Oh Kafka, quina raó!

ets ja en el teu bell repòs,

però, el que vares vaticinar

ara hom pot observar.

Oh Kafka, quina opressió!

encara haurem de patir

per arribar a aconseguir

el que per força ha de venir.

L’amor és ansietat,

bellesa és la bondat,

caritat és comprensió,

i el deure donació.

L’exemple és esperança,

homenia és la virtut,

créixer és germandat,

i la felicitat és el final.

La llibertat és lluita,

joventut és la justícia,

indret és inventar,

i la mort és el demà.

El necessari és negar,

obrar és l’objectiu,

provar és passió,

i la queixa és la remor.

La raó és revolució,

temptar és la traïció,

silenci és suor,

i la unitat és el umbracle,

i viatjarem fins la veritat,

i de les xenofòbies dels dròpols,

i de les xarxes dels ianquis,

i dels ximples que ens atabalen

aconseguirem escapolir-nos.