Jo no hi crec, però,
oh
Deu!,
si tu ets la veritat, si tu ets la
pau,
quin és aquest món?
qui ha fet aquesta terra
d’injustícies?
qui ha fet dels homes esclaus?
perquè deixes els homes al destí de
la força?
Si aixeco el cap i obro els ulls, que
és el es veu?
Sempre és el mateix: la guerra, la
soledat,
el interès, l’opressió, la fam, ....
això és el que veig, i molt més,
només es veu el més dolent.
Jo no hi crec, però,
oh
Deu!
et diuen l’omnipotent, el bo, el
just, ...
on ets, on és la teva obra, arreu?
si ets, si ets cert i poderós, no sé
que hi fas al mirador de la vida?
Vine d’un cop i fes que la raó ens
inundi,
que la pau ens ofegui,
que la igualtat ens empallegui.
Miro, escolto, vinc i marxo, i
sols trobo l’odi, el temor i
la desesperança.
Jo no hi crec, però,
oh
Deu!
si tu ets la igualtat, la justícia,
et prego només que vinguis,
i que ens portis ara i aquí,
la vida que mai em gaudit,
i si, com jo crec, tu no hi ets,
si ets la faula per que manin uns
pocs,
només hi haurà una solució,
només amb la lluita, amb
la nostra força podem contar
per guanyar la vida i el demà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada