Baixa llumeneta del cel,
il·luminem bé el camí,
per que així pugui cercar
els germans que van partir.
Vés resplendor de la nit,
fes-me sempre companyia,
fins que arribis al indret
on serà la meva guia.
La meva senda no és pas recta,
més aviat té giravolts,
és una vida que tan sols
de la veritat sospita.
Així doncs només voldria
caminar per terra i mar,
i trobar a la fi la badia
on hi fos la meva llar.
Plena sempre de riqueses,
on els homes fossin bons,
on la justícia i la igualtat
fossin sempre per a tothom.
Aleshores ja podria
morir en tranquil·litat,
dormir amb la companyia
dels germans que s’han anat.
I si un dia fos trencada
aquesta pau que estem guanyant,
crideu fort amb veu sobtada
per poder-nos aixecar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada