Avui ha mort un home,
ha mort un home més,
ha mort per que demanava
el seu, la seva vida
el que ja li havien pres.
I ara sóc trist, ara sento odi,
el meu cor, altre cop
plora tot angoixat,
dins el magí, un cop més
la ràbia s’ha arrelat.
Avui ha mort un home,
ha mort un home més,
ha mort per que lluitava
per la seva llibertat, per
reconquerir el que ens han robat.
I avui la seva mort
no pot caure en sac trencat,
és la llavor sembrada,
que la seva mort d’avui,
faci vida pel demà.
Avui ha mort un home,
ha mort un home més,
ha mort per que cridava i no
es volia sentir l’agonia del seu
crit,
el seu clam contra el destí.
Vull fer fora tot aquest odi,
la ràbia que m’angoixa,
arribar a un nou demà,
un nou mon, un nou destí,
sense morts oblidats pel camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada